NO SENSE EL MEU GOS

Començarem pel principi de tot.

Ens  van encarregar la venda d'un habitatge, res fora del comú, uns 85m2, dues habitacions, cuina , quarto de bany i un petit balcó..(fixeu-vos què dic "petit").

Els propietaris, una parella jove, amb una nena de 6 o 7 anys, volen vendre l'habitatge perquè se'ls comença a quedar petit, sobretot perquè estan pensant en augmentar la família.

Fets tots els tràmits, paperassa, fotos, etc..., posem l'habitatge a la venda i a esperar que els possibles compradors es posin en contacte.

He de dir, que amb aquest habitatge, vam cometre tots els errors que es podien fer; es va acceptar treballar sense exclusiva, es va permetre que el client..( molt "especial") estigués present a les visites dels possibles compradors, .... ja ho veieu... ho vam fer tot perfecte.

I a la fi arriba la primera visita, (no te res a veure amb el gos), una parella de mitjana edat, ella molt andalusa, que només sabia dir..."este piso és muuuu pequeño", que esperava d'un pis de 85m2?.

L'escena era surrealista, la dona anava dient lo petit que era els pis, el propietari tenia mirada assassina.... i nosaltres ens volíem morir.

Evidentment, no van comprar el pis.

Al cap de pocs dies, ens truca una senyora força interessada en l'habitatge, perquè els fills han marxat i el pis que tenen és molt gran, i em recalca què sobretot ha de tenir balcó o terrassa pels dos gossos que tenen.

Jo, que soc qui atén aquella trucada, l'informo  molt clarament, que l'habitatge disposa d'un petit balcó d'uns 5m2, (els propietaris tenen una tauleta i dues cadires plegables), però ella diu que no hi ha cap problema.

Per tant, com que son fora i han de vindre expressament, quadrem dia i hora amb la propietària, ( què ha de demanar sortir una hora abans de la feina), i ho deixem enllestit.

el dia de la visita, convenientment confirmada el dia abans, després d'estar més de mitja hora esperant, veiem que arriba un sentor, (ens havien dit que vindrien
tots dos a la visita), amb un gos de mida mitjana.

La meva companya i jo ens vam mirar, amb aquella mirada que diu..." vull que la terra s'ensorri ara mateix!!..). Ens saludem, i ens diu que la seva dona no ha vingut per no sé quina excusa de mal pagador. Doncs apa, ja ens veus a tots tres i al gos, important el gos, anant a fer la visita.

Arribem a lloc, i el senyor gira la cantonada, (efectivament l'edifici fa cantonada), mira amunt i diu..."Ese es el balcón del piso?", (en castellà, com heu pogut deduir). I li diem que si, que el pis te finestres als dos carrers, i que aquell és el balcó. Ens mira de dalt a baix, i amb cara d'emprenyat ens deixa anar..."Y esto es el balcón para dos perros, esto es una....", (imagineu el que falta), "me voy, no quero ver el piso", i comença a marxar. Jo que no m'ho puc creure, li dic que ja havia explica't  a la seva dona que el balcó era més aviat petit, quan vaig acabar de parlar ell ja era 50 metres lluny.

Imagineu quin moment més incòmode quan pugem i li diem a la propietària que no ha volgut fer la visiti, i sobretot el perquè.

Al final l'habitatge no el vam vendre nosaltres, de fet  vam deixar de portar-l, no ens van agradar certs tripijocs a les nostres esquenes.

No m'agrada donar consells, però si aneu a veure un habitatge que us voleu comprar, no aneu amb el gos o el gat, no sabeu si els propietaris hi seran presents, ni si tenen canalla o son al·lèrgics, o simplement no els agraden els gats o el gossos.

Ens llegim a la propera entrada..... fuig, encara ets a temps.